Activitats Llibre
PRIMERA AVALUACIÓ
UNITAT 1
Pàg 9 Ex 1
- Seria necessària l'economia si visquéssim en un paradís ple de bans il·limitats?
Encara que en aquest paradís tothom tingues de tot crec que hi hauria gent que encara voldria més així que suposo que si seria necessitaria algun tipus d'economia per controlar com podem guanyar i aconseguir aquest bens.
Pàg 13 Ex 3
- En què es diferencien les decisions de les empreses i famílies de les de sector públic?
L'objectiu de les seves decisions és diferent. Les decisions de les empreses son per generar beneficis, les de la famílies són per viure de la millor manera possible i les decisions dels serveis públics són per obtenir benefici per poder donar a la gent els seus serveis de la millor manera possible.
Pàg 18 Ex 6
- Descriu el funcionament del cost d'oportunitat que es produeix a la teva llar quan els teus pares administren els seus salaris per decidir on es destinen les despeses.
En ningun moment la meva família ha tingut que decidir que no pagarien però suposo que aquest seria el ordre de prioritat: primer de tot el menjar i l'escola, en segon lloc necessitats de la casa, en últim lloc, roba o capritxos.
Pàg 18 Ex 7
- Amb quin concepte econòmic relacionaries aquesta comparació?
Amb el cos d'oportunitats. Ja que estan utilitzen aquest diners en coses innecessaris en comptes de n coses necessaris com fer hospital.
Pàg 18 Ex 10
- Quin tipus d'incentius coneixes que puguin influir en una decisió? Posa un exemple de cada incentiu.
Incentiu de recompensa: Si treu bona nota al seguen examen et compro las sabates que tan vols.
Incentiu càstig: Si suspens l'examen no et deixo sortir divendres per la tarda.
UNITAT 2
Pàg 25 Ex 1
- Explica la frase segons la qual tot el és (un bé) capital, però no tot el capital és diner.
No tot el capital és diner ja que els béns capitals també inclouen tots els elements físics que s'utilitzen en la producció i distribució dels béns i serveis.
Pàg 26 Ex 4
- Quins factors han propiciat la terciarització de les societats occidentals com l'espanyola?
La mecanització i la productivitat del camp que han ocasionat un desplaçament de població a les ciutats. La necessitat d'augmentar la oferta de serveis es coneix com terciarització.
Pàg 30 Ex 7
- Com representa la FPP el concepte de cost d'oportunitat d'una economia?
En cadascun dels punts, el cos de oportunitats son la resta de punts.
Pàg 36 Ex 1
UNITAT 2
Pàg 25 Ex 1
- Explica la frase segons la qual tot el és (un bé) capital, però no tot el capital és diner.
No tot el capital és diner ja que els béns capitals també inclouen tots els elements físics que s'utilitzen en la producció i distribució dels béns i serveis.
Pàg 26 Ex 4
- Quins factors han propiciat la terciarització de les societats occidentals com l'espanyola?
La mecanització i la productivitat del camp que han ocasionat un desplaçament de població a les ciutats. La necessitat d'augmentar la oferta de serveis es coneix com terciarització.
Pàg 30 Ex 7
- Com representa la FPP el concepte de cost d'oportunitat d'una economia?
En cadascun dels punts, el cos de oportunitats son la resta de punts.
Pàg 36 Ex 1
- Quin tipus de renda coneixes?
Lloguers, salaries, interessos i beneficis.
Pàg 36 Ex 6
- Com s'incrementen les possibilitats de producció dels països?
Augmentant els recursos productius (quantitat): més treballadors, més instal·lacions, més diners...
Millorant la productivitat (qualitat): Formar millor als treballadors, nous avenços tecnològics...
Pàg 36 Ex 9
- Per què a un país el PIB no assoleix mai la FPP
El PIB mai assoleix la FPP perquè sempre hi ha despeses imprevistes.
Pàg 36 Ex 10
- Classifica els següents recursos productius a la categoria que pertoqui.
Oli: Recurs natural.
Diners: Bé de capital.
Màquines: Bé de capital.
Fusta: Recurs natural.
Teixit artesanal: Recurs natural.
Pàg 37 Ex 12
- Econolànidia és un país que esmerça tots els seus recursos disponibles en la producció de dos béns: tancs i tractors. Les combinacions de producció, mesurades en unitats produïdes, són les que mostren a la següent taula.
a) Quin és el cost d'oportunitat de produir un tanc?
Produir 1.500 tractors
b) Representa gràficament la FPP d'aquesta economia.
c) En quins punts del gràfic Econolàndia assoleix la seva producció potencial?
Tots els punts: a,b,c,d,e
d) Assenyala algun grup ineficient en el gràfic i comenta quins factors poden explicar el fet que no assoleixi la seva producció potencial.
Tots els punts que estiguin per sota de la línia de FPP. Per falta de material, de treballadors o hores de treball, de diners i per la mala organització dels treballadors.
e) Explica per què hi ha certes combinacions que resulten inassolibles i assenyala-les al grafic
Tots els punts per sobre de la FPP
UNITAT 3
Pàg 43 Ex 1
- A l'hora de produir, per què no n'hi ha prou d'escollir les tecnologies eficients?
Perquè també és important la formació dels treballadors.
Pàg 43 Ex 2
- Calcula la productivitat del recurs capital de la tecnologia A en l'activitat resolta 2.Lloguers, salaries, interessos i beneficis.
Pàg 36 Ex 6
- Com s'incrementen les possibilitats de producció dels països?
Augmentant els recursos productius (quantitat): més treballadors, més instal·lacions, més diners...
Millorant la productivitat (qualitat): Formar millor als treballadors, nous avenços tecnològics...
Pàg 36 Ex 9
- Per què a un país el PIB no assoleix mai la FPP
El PIB mai assoleix la FPP perquè sempre hi ha despeses imprevistes.
Pàg 36 Ex 10
- Classifica els següents recursos productius a la categoria que pertoqui.
Oli: Recurs natural.
Diners: Bé de capital.
Màquines: Bé de capital.
Fusta: Recurs natural.
Teixit artesanal: Recurs natural.
Pàg 37 Ex 12
- Econolànidia és un país que esmerça tots els seus recursos disponibles en la producció de dos béns: tancs i tractors. Les combinacions de producció, mesurades en unitats produïdes, són les que mostren a la següent taula.
a) Quin és el cost d'oportunitat de produir un tanc?
Produir 1.500 tractors
b) Representa gràficament la FPP d'aquesta economia.
c) En quins punts del gràfic Econolàndia assoleix la seva producció potencial?
Tots els punts: a,b,c,d,e
d) Assenyala algun grup ineficient en el gràfic i comenta quins factors poden explicar el fet que no assoleixi la seva producció potencial.
Tots els punts que estiguin per sota de la línia de FPP. Per falta de material, de treballadors o hores de treball, de diners i per la mala organització dels treballadors.
e) Explica per què hi ha certes combinacions que resulten inassolibles i assenyala-les al grafic
Tots els punts per sobre de la FPP
UNITAT 3
Pàg 43 Ex 1
- A l'hora de produir, per què no n'hi ha prou d'escollir les tecnologies eficients?
Perquè també és important la formació dels treballadors.
Pàg 43 Ex 2
240/1000=0'24. Cada parell de sabatilles costa 0'24€
Pàg 54 Ex 1
- En relació amb les activitats 1 i 2, descriu amb les teves paraules:
a) Per què les tecnologies A i B són més eficients que la Z?
Perquè la A requereix de menys maquines i la B requereix de menys hores de treball que la Z
b) Al final, per què es va triar la tecnologia B, tot i que produeix el mateix que la A?
Perquè la B és economicament més barata i
perquè produeix el mateix nombre de sabatilles en menys temps.
Pàg 54 Ex 3
- Quina relació establiries entre noves tecnologies i productivitat?
Si s'apliquen les noves tecnologies a tot el que te a veure amb la producció d'algo la productivitat augmentarà.
Pàg 54 Ex 4
- És cert que una producció més gran implica uns beneficis també més grans? Raona la resposta.
Si, perquè quan més produïm, més beneficis obtenim. Els costos variables
augmenten si puja la producció, però els
costos fixos no varien.
Pàg 54 Ex 5
-Quina és la gran diferència entre els costos fixos i els variables?
Els costos fixes no varien encara que canviï la producció, en canvi els Costos variables si que varien, són proporcionals al nombre d'unitats que es produeix.
Pàg 54 Ex 16
-Tudó del Nord és una empresa que pot fabricar rosques amb les tecnologies A, B i C. Segons veiem en la següent taula:
a) Raona quines són les tecnologies més eficients.
La A i la B, perquè la A es la que
utilitza menys maquines per produir el mateix nombre de rosques i la B es la
que utilitza menys hores per produir el mateix nombre de rosques.
b) Calcula el cost total per a cadascuna de les tecnologies si saps que el cost del treball és de 100€/hora i el de les màquines 175€/hora.
Tecnologia A: Hores (8x100=800) Màquines (4x175=700) Total
(800+700=1.500).
Tecnologia B: Hores (4x100=400) Màquines (6x175=1.050)
Total (400+1.050=1450).
Tecnologia C: Hores (8x100=800) Màquines (6x175=1.050)
Total (800+175=1850).
c) Assenyala quina de les tecnologies
examinades és la més econòmica.
La B ja que és 50€ més econòmica que la A i 400€ més economia que la C.
Pàg 54 Ex 17
-Assenyala si
són fixos o variables els següents costos mensuals d'una fleca:
El
lloguer del local: Fix
La farina: Variable
El gas: Variable
El salari del flequer: Fix
L'electricitat: Variable
El pagament de la hipoteca del local: Fix
L'aigua: Variable
Pàg 45 Ex 4
-En quins casos pot ser negatiu el benefici empresarial?
Pàg 49 Ex 7
- En relació amb l'activitat resolta 4:
a) Els costos totals
Agost:
100(cadires)/10= 10. 10x40(matreia primera)= 400. 10x20(treball assalariat)=200. 400+200+400(lloguer)= 1000€
Setembre:
90(cadires)/10=9. 9x40(materia primera)= 360. 9x20(treball assalariat)=180. 360+180+400(lloguer)= 640€
Octubre:
140(cadires)/10=14. 14x40(matreia primera)=560. 14x20(treball assalariat)=280.
560+280+400(lloguer)=1240€
b) Els ingresos totals
Agost:
100(cadires) x 15 (preu per unitat)= 1500€
Setembre:
90(cadires) x 12(preu unitat)= 1080€
Octubre:
140(cadires) x 18 (preu unitat)= 2520€
c) El benefici empresarial
Agost:
1500(IT) - 1000(CT)= 500€
Setembre:
1080(IT) - 640(CT)= 440€
Octubre:
2520(IT) - 1240(CT)= 1280€
Pàg 55 Ex 20
-Un cop consultats els consumidors i les empreses sobre les seves intencions de compra i venda de formatges al mercat de Calaf, s'ha elaborat la següent taula, on es recullen les diferents quantitats que uns i altres estan disposats a demanar i oferir segons el preu.
c) Com es comporta el mercat quan el preu del formatge és de 20€? I quan és de 10€? I de 15€?
Quan el preu de formatge és de 20€ l'oferta és major que la demanda ja que el formatge esta car.
Quan el preu de formatge és de 10€ la demanda és superior a l'oferta ja que el formatge esta bé de preu i els consumidors ofereixen una demanda elevada.
Quan el preu de formatge és de 15€ la demanda i l'oferta estan equilibrades ja que el preu és el correcte.
d) Assenyala, per a cada preu, la situació en què es troba el mercat: excés de demanda, equilibri o excés d'oferta.
5€ excés de demanda
10€ excés de demanda
15€ equilibri
20€ excés d'oferta
25€ excés d'oferta
SEGONA AVALUACIÓ
UNITAT 4
Pàg 61 Ex 2
- En què es diferencia l'empresari individual de l'emprenedor de responsabilitat limitada?
En que l'empresari individual té tota la responsabilitat, és a dir, il·limitada i en canvi l'emprenedor de responsabilitat limitada té responsabilitat il·limitada amb l'excepció del'habitatge.
Pàg 61 Ex 3
- Són el mateix les accions de les societats anònimes i les participacions de les societats limitades? Raona la teva resposta.
No ja que les accions tenen transmissió lliure i en canvi les participacions tenen transmissió limitada, és a dir, son el tant % del que participen.
Pàg 67 Ex 10
- Quins inconvenients creus que té l'entrada a l'empresa de nous socis o propietaris?
Al entrar nous propietaris o socis afecta al teu poder de decisió.
Pàg 73 Ex 17
- Classifica les mesures dins la corresponent àrea d'actuació de la RCS.
a) Treballadors.
b) Clients.
c) Opinió publica.
d) Medi ambient.
e) Mitjans de comunicació.
f) Medi ambient.
g) Treballadors.
Pàg 73 Ex 19
a) Crèdit comercial.
b) Ampliació de capital.
c) Fons espontanis.
d) Reserves.
e) Préstec.
Pàg 73 Ex 20
- Classifica els següents impostos en directes/indirectes i progressius/proporcionals:
a) Impost sobre la Renda de les persones Físiques. Directe i progressiu.
b) Impost de Societats. Directe i proporcional.
c) Impost sobre el Valor. Afegit. Indirecte i proporcional.
UNITAT 5
Pàg 81 Ex 1
- Segons el teu parer, classifica de major a menor importància la llista de raons per estalviar que s'han presentat a l'apartat 1.1. Justifica la teva resposta.
1. Fer front a emergències o imprevistos.
2. No tenir deutes.
3. Anticipar-se a situacions laborals no desitjades.
4. Fer plans futurs.
5. Evitar malvendre inversions.
Pàg 84 Ex 3
- Quin dels quatre passos necessaris per elaborar un pressupost et sembla més important? Justifica la teva resposta.
Penso que el pas més important és el de prioritzar les despeses, ja que penso que és important identificar les despeses necessàries.
Pàg 84 Ex 4
- Esmenta fins a cinc contextos o situacions que poden esdevenir-se al llarg de la vida per als quals sol ser necessari tenir diners i, en conseqüència, planificar mitjançant un pressupost per estalviar.
Se't trenca el mòbil i no cobres lo suficient com per comprar un altre així que has d'agafar els diners que tenies estalviats.
Pàg 101 Ex 5
- Quins avantatges i inconvenients presenten la renda fixa i la renda variable?
Renda Fixa
Inconvenients: Pot ser una inversió més o menys arriscada.
Avantatges: Ens assegurem d'una rendibilitat establerta anticipadament i el retornament dels diners invertits en un termini determinat.
Renda Variable
Inconvenients: No ofereix una rendibilitat preestablerta i el termini de la inversió és indeterminat.
Avantatges: Al posseir accions , l'inversor adquireix drets de gestió en l'empresa i en el repartiment de dividends quan hi hagi. A més, també pot vendre les accions per un preu més gran del de la seva compra.
Pàg 101 Ex 7
- Per què és recomanable diversificar les inversions que fiar-se del ràting?
Perquè les agències de qualificació no asseguren del tot la seguretat de les inversions.
Pàg 103 Ex 11
- Què vol dir que un préstec és a interès variable?
L'interès puja o baixa al llarg de la vida del préstec, ja que està vinculat a una taxa de referència.
Pàg 103 Ex 12
- Per què la TAE d'un préstec és sempre superior a l'interès nominal?
Perquè la TAE mesura el cost global d'un préstec, en canvi, l'interès nominal només mesura el cost de llogar els diners.
Pàg 103 Ex 13
- En un contracte de préstec, quines són les obligacions principals del prestador i del prestatari?
Les obligacions principals del prestador són posar a disposició d'un prestatari una quantitat de diners determinada. Aquests diners seran reemborsats, d'acord amb unes condicions pactades, per art del prestatari.
Pàg 105 Ex 14
- En què es diferencien els crèdits ràpids dels préstecs personals?
Els crèdits ràpids es concedeixen per imports baixos i s'acostumen a retornar en menys de cinc anys. Amb poques gestions i comissions, solen tenir una TAE molt elevada.
Els préstecs personals són els més habituals. S'acostumen a destinar a despeses concretes i el cost d'utilització és mitjà. En canvi, al crèdit ràpid el cost és prohibitiu.
Pàg 111 Ex 17
- El Banc Mediterrani li ha concedit un préstec a l'Anna de 15.000€ per comprar-se un cotxe i a retornar en 5 anys. L'interès pactat és del 8%, si bé el cost global serà del 9,5% a causa de les comissions i despeses.
a) Quin tipus de préstec ha contract l'Anna?L'Anna ha contractat préstecs personals i al consum.
b) Identifica els següents termes associats a l'operació de préstec: l'interès nominal, el prestador, el prestatari, el termini de devolució i la TAE.
Interès nominal: 8%.
Prestador: Banc Mediterrani.
Prestatari: l'Anna.
Termini de devolució: 5 anys.
TAE: 9,5%.
Pàg 111 Ex 20
- La Júlia ha contractat una assegurança de vida amb l'asseguradora Mútua segura per al seu marit Jaume perquè, en cas de defunció, els seus fills, el Joan i la Ximena, cobrin 30.000€ cadascun. Identifica l'assegurat,, l'assegurador, el prendor i el beneficiari.
L'assegurat: Jaume.
L'assegurador: Mútua.
El prenedor: Júlia.
El beneficiari: Joan i Ximena.
UNITAT 7
Pàg 119 Ex 4
- Quin és el principal inconvenient de la banca online?
Pàg 128 Ex 2
h) La prestació de desocupació. Passiva
La farina: Variable
El gas: Variable
El salari del flequer: Fix
L'electricitat: Variable
El pagament de la hipoteca del local: Fix
L'aigua: Variable
Pàg 45 Ex 4
-En quins casos pot ser negatiu el benefici empresarial?
Quan els ingressos totals són
inferiors als costos totals.
- En relació amb l'activitat resolta 4:
a) A quins preus hi ha un excés d'oferta?
Els preus 4€ i 5€ són els preus d'excés d'oferta.
b) Com es comporta el mercat quan el preu de la síndria és de 2€? La quantitat de demanda és superior a la d'oferta. La quantitat d'oferta puja com el preu i la quantitat de demanda baixa. Mercat i l'oferta i la demanda s’estabilitza.
Pàg 51 Ex 10
- Com es comporten els preus en una situació d'excés de demanda?
Pàg 54 Ex 18
- Per cada 10 cadires que produeix a la seva fusteria, Gabriel Garzón esmerça matèria primera per valor de 40€ i treball assalariat per 20€.
Durant el mes d'agost ha fabricat 100 cadires a 15€/unitat. El mes de setembre només ha produït 90 cadires a 12€/u. El mes d'octubre el Gabriel va fer 140 cadires que va vendre a 18€/u.
Si saps que el Gabriel paga un lloguer de 400€/mes i ven tota la seva producció, calcula per cada mes:
Els preus 4€ i 5€ són els preus d'excés d'oferta.
b) Com es comporta el mercat quan el preu de la síndria és de 2€? La quantitat de demanda és superior a la d'oferta. La quantitat d'oferta puja com el preu i la quantitat de demanda baixa. Mercat i l'oferta i la demanda s’estabilitza.
Pàg 51 Ex 10
- Com es comporten els preus en una situació d'excés de demanda?
Si hi ha excés de demanda es preus augmenten per tal de que només els que
tenen suficients diners el comprar el producte el comprin.
Pàg 51 Ex 12
- Com penses que afecta la
desocupació al fluix circular de la renda? Raona la teva resposta.
Les persones que estan a l’atur, tenen
menys diners ja que no cobren, per això no compren béns i serveis i aquestes
persones no gasten diners en les empreses, aquestes reben menys diners i això
por dificultar el fluix circular.
Pàg 54 Ex 18
- Per cada 10 cadires que produeix a la seva fusteria, Gabriel Garzón esmerça matèria primera per valor de 40€ i treball assalariat per 20€.
Durant el mes d'agost ha fabricat 100 cadires a 15€/unitat. El mes de setembre només ha produït 90 cadires a 12€/u. El mes d'octubre el Gabriel va fer 140 cadires que va vendre a 18€/u.
Si saps que el Gabriel paga un lloguer de 400€/mes i ven tota la seva producció, calcula per cada mes:
a) Els costos totals
Agost:
100(cadires)/10= 10. 10x40(matreia primera)= 400. 10x20(treball assalariat)=200. 400+200+400(lloguer)= 1000€
Setembre:
90(cadires)/10=9. 9x40(materia primera)= 360. 9x20(treball assalariat)=180. 360+180+400(lloguer)= 640€
Octubre:
140(cadires)/10=14. 14x40(matreia primera)=560. 14x20(treball assalariat)=280.
560+280+400(lloguer)=1240€
b) Els ingresos totals
Agost:
100(cadires) x 15 (preu per unitat)= 1500€
Setembre:
90(cadires) x 12(preu unitat)= 1080€
Octubre:
140(cadires) x 18 (preu unitat)= 2520€
c) El benefici empresarial
Agost:
1500(IT) - 1000(CT)= 500€
Setembre:
1080(IT) - 640(CT)= 440€
Octubre:
2520(IT) - 1240(CT)= 1280€
Pàg 55 Ex 20
-Un cop consultats els consumidors i les empreses sobre les seves intencions de compra i venda de formatges al mercat de Calaf, s'ha elaborat la següent taula, on es recullen les diferents quantitats que uns i altres estan disposats a demanar i oferir segons el preu.
A partir de la taula anterior,
contesta les següents preguntes.
a) Descriu el comportament dels consumidors i empreses a mesura que puja o baixa el preu del formatge.
A mesura que el preu del formatge puja, la demanada disminueix i l'oferta augmenta.
Quan el preu del formatge baixa, la demanda augmenta i l'oferta disminueix.
b) A quins preus es produeix un excés de demanda? I un excés d'oferta?
Hi ha un exces de demanda quan els preus del formatge són de 5€ i 10€.
Hi ha un excés d'oferta quan els preus del formatge són de 20€ i 25€
a) Descriu el comportament dels consumidors i empreses a mesura que puja o baixa el preu del formatge.
A mesura que el preu del formatge puja, la demanada disminueix i l'oferta augmenta.
Quan el preu del formatge baixa, la demanda augmenta i l'oferta disminueix.
b) A quins preus es produeix un excés de demanda? I un excés d'oferta?
Hi ha un exces de demanda quan els preus del formatge són de 5€ i 10€.
Hi ha un excés d'oferta quan els preus del formatge són de 20€ i 25€
c) Com es comporta el mercat quan el preu del formatge és de 20€? I quan és de 10€? I de 15€?
Quan el preu de formatge és de 20€ l'oferta és major que la demanda ja que el formatge esta car.
Quan el preu de formatge és de 10€ la demanda és superior a l'oferta ja que el formatge esta bé de preu i els consumidors ofereixen una demanda elevada.
Quan el preu de formatge és de 15€ la demanda i l'oferta estan equilibrades ja que el preu és el correcte.
d) Assenyala, per a cada preu, la situació en què es troba el mercat: excés de demanda, equilibri o excés d'oferta.
5€ excés de demanda
10€ excés de demanda
15€ equilibri
20€ excés d'oferta
25€ excés d'oferta
SEGONA AVALUACIÓ
UNITAT 4
Pàg 61 Ex 2
- En què es diferencia l'empresari individual de l'emprenedor de responsabilitat limitada?
En que l'empresari individual té tota la responsabilitat, és a dir, il·limitada i en canvi l'emprenedor de responsabilitat limitada té responsabilitat il·limitada amb l'excepció del'habitatge.
Pàg 61 Ex 3
- Són el mateix les accions de les societats anònimes i les participacions de les societats limitades? Raona la teva resposta.
No ja que les accions tenen transmissió lliure i en canvi les participacions tenen transmissió limitada, és a dir, son el tant % del que participen.
Pàg 67 Ex 10
- Quins inconvenients creus que té l'entrada a l'empresa de nous socis o propietaris?
Al entrar nous propietaris o socis afecta al teu poder de decisió.
Pàg 73 Ex 17
- Classifica les mesures dins la corresponent àrea d'actuació de la RCS.
a) Treballadors.
b) Clients.
c) Opinió publica.
d) Medi ambient.
e) Mitjans de comunicació.
f) Medi ambient.
g) Treballadors.
Pàg 73 Ex 19
b) Ampliació de capital.
c) Fons espontanis.
d) Reserves.
e) Préstec.
Pàg 73 Ex 20
- Classifica els següents impostos en directes/indirectes i progressius/proporcionals:
a) Impost sobre la Renda de les persones Físiques. Directe i progressiu.
b) Impost de Societats. Directe i proporcional.
c) Impost sobre el Valor. Afegit. Indirecte i proporcional.
UNITAT 5
Pàg 81 Ex 1
- Segons el teu parer, classifica de major a menor importància la llista de raons per estalviar que s'han presentat a l'apartat 1.1. Justifica la teva resposta.
1. Fer front a emergències o imprevistos.
2. No tenir deutes.
3. Anticipar-se a situacions laborals no desitjades.
4. Fer plans futurs.
5. Evitar malvendre inversions.
Pàg 84 Ex 3
- Quin dels quatre passos necessaris per elaborar un pressupost et sembla més important? Justifica la teva resposta.
Penso que el pas més important és el de prioritzar les despeses, ja que penso que és important identificar les despeses necessàries.
Pàg 84 Ex 4
- Esmenta fins a cinc contextos o situacions que poden esdevenir-se al llarg de la vida per als quals sol ser necessari tenir diners i, en conseqüència, planificar mitjançant un pressupost per estalviar.
Se't trenca el mòbil i no cobres lo suficient com per comprar un altre així que has d'agafar els diners que tenies estalviats.
Ja ets molt gran i vius sol, i els teus fills no et poden cuidar, els diners de la pensió no et permeten pagar una residencia així que has de recorre als estalvis.
Per pagar la matricula de la universitat, que és bastant cara, pots agafar diners estalviats.
Per pagar una celebració con una comunió o un casament pots recorre als estalvis si no tens suficients diners.
Per pagar una operació o urgència medica d'algun familiar que no pot pagar, li pots ajudar tu amb els teus estalvis.
Pàg 92 Ex 1
-En relació amb l'estalvi, contesta les següents preguntes:
a) Com es relacionen estalvi, deute i consum?
Tu estalvies diners, els quals acabes gastant en deutes o al consumir qualsevol cosa.
b) Com contribueix l'estalvi als nostres plans de futur?
Si estalvies diners tens més possibilitats de que els teus plans de futur es compleixin, ja que amb aquest diners pots solucionar algun imprevist que et surti
c) Com ens ajuda l'estalvi a l'hora de no tenir deutes?
Si tens algun deute els pots pagar amb els diners que tens estalviats.
d) Com pot contribuir l'estalvi a evitar la venda no desitjada de propietats o béns?
La venda no desitjada de propietats o bens,
e) Per què un dels imprevistos més importants que cal tenir en compte és anticipar-se a una situació laboral no desitjada?
Perquè és la font d'ingressos més important per a les persones i en temps de crisi qualsevol treballador hauria d'anticipar-se a una possible pèrdua del lloc de feina.
f) Com afecta la situació personal i econòmica a les necessitats d'estalvi?
Segons les circumstàncies econòmiques i personals estarem condicionats en la quantitat de diners que hem d'estalviar. Convé estalviar sobretot quan no tens una bona salut, o quan tens riquesa patrimonial que no genera una renda suficient...
g) Quina relació té l'estabilitat laboral amb la necessitat d'estalviar?
L'estabilitat sol ser un factor de primer ordre, on l'ideal és ser funcionari. Però no tothom pot accedir a això, a més, no és la feina millor remunerada.
h) Per què tenir moltes propietats no garanteix que no calgui estalviar?
Per pagar la matricula de la universitat, que és bastant cara, pots agafar diners estalviats.
Per pagar una celebració con una comunió o un casament pots recorre als estalvis si no tens suficients diners.
Per pagar una operació o urgència medica d'algun familiar que no pot pagar, li pots ajudar tu amb els teus estalvis.
Pàg 92 Ex 1
-En relació amb l'estalvi, contesta les següents preguntes:
a) Com es relacionen estalvi, deute i consum?
Tu estalvies diners, els quals acabes gastant en deutes o al consumir qualsevol cosa.
b) Com contribueix l'estalvi als nostres plans de futur?
Si estalvies diners tens més possibilitats de que els teus plans de futur es compleixin, ja que amb aquest diners pots solucionar algun imprevist que et surti
c) Com ens ajuda l'estalvi a l'hora de no tenir deutes?
Si tens algun deute els pots pagar amb els diners que tens estalviats.
d) Com pot contribuir l'estalvi a evitar la venda no desitjada de propietats o béns?
La venda no desitjada de propietats o bens,
e) Per què un dels imprevistos més importants que cal tenir en compte és anticipar-se a una situació laboral no desitjada?
Perquè és la font d'ingressos més important per a les persones i en temps de crisi qualsevol treballador hauria d'anticipar-se a una possible pèrdua del lloc de feina.
Segons les circumstàncies econòmiques i personals estarem condicionats en la quantitat de diners que hem d'estalviar. Convé estalviar sobretot quan no tens una bona salut, o quan tens riquesa patrimonial que no genera una renda suficient...
g) Quina relació té l'estabilitat laboral amb la necessitat d'estalviar?
L'estabilitat sol ser un factor de primer ordre, on l'ideal és ser funcionari. Però no tothom pot accedir a això, a més, no és la feina millor remunerada.
h) Per què tenir moltes propietats no garanteix que no calgui estalviar?
Tot i tenir moltes propietats, pot ser que aquestes no generin una renda suficient pel propietari. Això, a vegades, pot provocar que les propietats s'hagin de vendre per sota del seu valor de mercat o desitjat.
Pàg 92 Ex 2
- En relació amb el pressupost i els seus elements, contesta les següents preguntes.
a) Què diferencia les despeses fixes obligatòries de les variables necessàries?
Les despeses fixes obligatòries són aquelles que no es poden ni reduir ni eliminar mentre que les despeses variables necessàries són aquelles que no es poden eliminar però que es poden reduir.
b) Per què cal prioritzar el pagament de les despeses fixes obligatòries'
Perquè com bé diu en nom, són obligatòries. Per exemple: Hipoteca, lloguer de l'habitatge, préstecs bancaris...
c) En el pressupost, per què és més important dirigir l'atenció vers les despeses que vers els ingressos?
Perquè convé saber quant has de gastar.
d) Per què en el pressupost es prioritzen les despeses segons el grau en que siguin prescindibles?
Perquè en cas de necessitat hem de saber que podem eliminar.
e) Per què certs deures, com ara els bancaris, augmenten quan no els paguem?
Perquè tenen interessos.
f) Quina és la conseqüència més negativa de deixar de pagar un deute associat al pagament d'un bé que hem comprat?
Un embargament o pèrdua de possessions.
g) En què s'assemblen l'historial creditici i l'expedient acadèmic?
En que són informacions sobre una persona.
h) Quina és la primera opció quan hi ha dificultats per pagar les despeses fixes obligatòries?
La primera opció és eliminar les despeses innecessàries, ja que per viure, podem prescindir-ne. Al contrari passa amb les espeses fixes obligatòries.
i) A l'hora d'ajustar el proper pressupost, quin tipus d'eina matemàtica és més útil? Per què?
Les variacions percentuals ja que mesuren els canvis entre allò que s'ha pressuposat i la realitat en termes de percentatge i així ens permeten de fer comparacions.a) Què diferencia les despeses fixes obligatòries de les variables necessàries?
Les despeses fixes obligatòries són aquelles que no es poden ni reduir ni eliminar mentre que les despeses variables necessàries són aquelles que no es poden eliminar però que es poden reduir.
Perquè com bé diu en nom, són obligatòries. Per exemple: Hipoteca, lloguer de l'habitatge, préstecs bancaris...
Perquè convé saber quant has de gastar.
Perquè en cas de necessitat hem de saber que podem eliminar.
Perquè tenen interessos.
Un embargament o pèrdua de possessions.
En que són informacions sobre una persona.
La primera opció és eliminar les despeses innecessàries, ja que per viure, podem prescindir-ne. Al contrari passa amb les espeses fixes obligatòries.
i) A l'hora d'ajustar el proper pressupost, quin tipus d'eina matemàtica és més útil? Per què?
Pàg 101 Ex 5
- Quins avantatges i inconvenients presenten la renda fixa i la renda variable?
Renda Fixa
Inconvenients: Pot ser una inversió més o menys arriscada.
Avantatges: Ens assegurem d'una rendibilitat establerta anticipadament i el retornament dels diners invertits en un termini determinat.
Renda Variable
Inconvenients: No ofereix una rendibilitat preestablerta i el termini de la inversió és indeterminat.
Avantatges: Al posseir accions , l'inversor adquireix drets de gestió en l'empresa i en el repartiment de dividends quan hi hagi. A més, també pot vendre les accions per un preu més gran del de la seva compra.
Pàg 101 Ex 7
- Per què és recomanable diversificar les inversions que fiar-se del ràting?
Perquè les agències de qualificació no asseguren del tot la seguretat de les inversions.
Pàg 103 Ex 11
- Què vol dir que un préstec és a interès variable?
L'interès puja o baixa al llarg de la vida del préstec, ja que està vinculat a una taxa de referència.
Pàg 103 Ex 12
- Per què la TAE d'un préstec és sempre superior a l'interès nominal?
Perquè la TAE mesura el cost global d'un préstec, en canvi, l'interès nominal només mesura el cost de llogar els diners.
Pàg 103 Ex 13
- En un contracte de préstec, quines són les obligacions principals del prestador i del prestatari?
Les obligacions principals del prestador són posar a disposició d'un prestatari una quantitat de diners determinada. Aquests diners seran reemborsats, d'acord amb unes condicions pactades, per art del prestatari.
Pàg 105 Ex 14
- En què es diferencien els crèdits ràpids dels préstecs personals?
Els crèdits ràpids es concedeixen per imports baixos i s'acostumen a retornar en menys de cinc anys. Amb poques gestions i comissions, solen tenir una TAE molt elevada.
Els préstecs personals són els més habituals. S'acostumen a destinar a despeses concretes i el cost d'utilització és mitjà. En canvi, al crèdit ràpid el cost és prohibitiu.
Pàg 111 Ex 17
- El Banc Mediterrani li ha concedit un préstec a l'Anna de 15.000€ per comprar-se un cotxe i a retornar en 5 anys. L'interès pactat és del 8%, si bé el cost global serà del 9,5% a causa de les comissions i despeses.
a) Quin tipus de préstec ha contract l'Anna?L'Anna ha contractat préstecs personals i al consum.
b) Identifica els següents termes associats a l'operació de préstec: l'interès nominal, el prestador, el prestatari, el termini de devolució i la TAE.
Interès nominal: 8%.
Prestador: Banc Mediterrani.
Prestatari: l'Anna.
Termini de devolució: 5 anys.
TAE: 9,5%.
Pàg 111 Ex 20
- La Júlia ha contractat una assegurança de vida amb l'asseguradora Mútua segura per al seu marit Jaume perquè, en cas de defunció, els seus fills, el Joan i la Ximena, cobrin 30.000€ cadascun. Identifica l'assegurat,, l'assegurador, el prendor i el beneficiari.
L'assegurat: Jaume.
L'assegurador: Mútua.
El prenedor: Júlia.
El beneficiari: Joan i Ximena.
TERCERA AVALUACIÓ
Pàg 119 Ex 4
- Quin és el principal inconvenient de la banca online?
La seguretat, ja que poden entrar virus i et poden enviar correus per robar les dades.
Pàg 128 Ex 2
- En què es diferencien els diners legals dels diners bancaris?
Els diners legals són objectes físics que s'intercanvien. Els bancaris són diners virtuals que costen als comptes i dels que es poden disposar però no es tenen físicament.
Pàg 128 Ex 3
- En què es diferencien els comptes corrents i els de estalvi?
En els comptes corrents s'ingressa i retira diners en qualsevol moment i es pot pagar amb ella sempre que hi hagi suficients diners. No té quasi cap rendibilitat. Als de estalvi s'acorda un termini amb el banc durant el qual els diners estaran retinguts per obtenir un benefici al final. Si es retira diners abans s'ha de pagar una penalització.
Pàg 128 Ex 6
- Relaciona al teu quadern cadascuna d'aquestes característiques amb un dipòsit a la vista o un dipòsit a termini fix:
a)Es pot disposar de diners mitjançant xecs o llibretes d'estalvi. Dipòsit a la vista.
b)Existeix una penalització per disposar dels diners abans del temps pactat. Dipòsit a termini fix.
c)Existeix una varietat sense comissions per a menors de 25 anys. Dipòsit a la vista.
d)No funciona com a"suport operatiu" de les operacions bancàries. Dipòsit a termini fix.
e)És possible la retirada de diners des de caixers automàtics. Dipòsits a la vista.
f)Són els comptes bancaris que generen més interessos Dipòsits a termini fix.
f)Són els comptes bancaris que generen més interessos Dipòsits a termini fix.
UNITAT 8
Pàg 135 Ex 2
- Pel que fa als indicadors econòmics:
a) Quina funció compleixen els indicadors econòmics per al govern d'un país? Els indicadors econòmics serveixen per quantificar el comportament de famílies, empreses i sector públic. Comparen la situació de diferents llocs. Orienten la política macroeconòmica dels governs. I analitzar l'evolució dels indicadors en el temps
b)Quin tipus de comparacions permeten establir? Cada variable permet comparar quelcom diferent. El PIB compara el creixement econòmic, la taxa d'atur compara el grau de seguretat laboral. L'IPC i els tipus d'interès comparen el grau d'estabilitat d'un país.
Pàg 135 Ex 3
-L'estiu passat una entrada a la piscina municipal costava 5€. Aquest estiu el preu ha pujat a 6€.
a) Calcula la taxa de variació percentual del preu d'entrada a la piscina. La taxa de variació percentual del preu d'entrada a la piscina és: (6-5/5)·100= 20%
b) Amb aquesta única dada, quina inflació diries que hi ha hagut des de l'estiu passat? Des de l'estiu passat hi ha hagut una inflació d'un euro.
Pàg 139 Ex 6
-La inflació pot arribar a ser un problema. Per què també pot arribar a ser-ho la deflació o inflació negativa?
-La inflació pot arribar a ser un problema. Per què també pot arribar a ser-ho la deflació o inflació negativa?
Si es baixen els preus molt seguidament, les empreses no obtindran beneficis idgut a aixoò acabaran tancant. Per tant, això causarà més atur, i aquest fe fa que les persones aturades no puguin consumir tant.
Pàg 139 Ex 7
-Explica com poden generar inflació les següents situacions:
a) Un augment del cost de producció de la llet. Al augmentar el preu de la llet, òbviament la gent haurà de pagar més. Si la llet la necessita una empesa, com ha de pagar més per obtenir la llet pujarà el preu dels seus productes per poder obtenir benefici.
b) L'acaparament d'oli per part dels majoristes amb la intenció que quedin desproveïts els mercats. Això provoca més oferta que demanda, per tant els preu pugen.
c) L'emissió de diners sense control per part de les autoritats. Si hi ha mes diners, els salaris pugen, llavors les empreses augmenten el preu de les coses que venen.
UNITAT 9
b) L'acaparament d'oli per part dels majoristes amb la intenció que quedin desproveïts els mercats. Això provoca més oferta que demanda, per tant els preu pugen.
c) L'emissió de diners sense control per part de les autoritats. Si hi ha mes diners, els salaris pugen, llavors les empreses augmenten el preu de les coses que venen.
UNITAT 9
Pàg 157 Ex 2
- Assenyala en quin tipus de desocupació classificaries
a) La Lluïsa, que a l'igual d'altres infermeres no troba feina a Espanya. Cíclica.
b) El Bernat, temporer de la maduixa. Estacional.
c) La Marta, que ha deixat la seva feina per estudiar un Cicle Formatiu. Friccional.
b) El Bernat, temporer de la maduixa. Estacional.
c) La Marta, que ha deixat la seva feina per estudiar un Cicle Formatiu. Friccional.
Pàg 157 Ex 3
- Si et fixes en el gràfic de la Figura 9.1, la desocupació a Espanya ha estat en general superior a la de la Unió Europea. Hi va haver algun moment en què aquestes dues taxes hagin estat semblants? A partir del 2008 la taxa d'atur de la UE va començar a créixer, però l'espanyola ho va fer molt més. Què estava succeint en l'economia? Quin tipus de desocupació s'estava generant principalment?
Si, del 2005 fins a inicis del 2007. Hi havia una crisi econòmica i a l'estat li faltaven recursos. La desocupació principalment era cíclica.
Pàg 166 Ex 15
-En quin tipus de desocupació situaries les següents persones?
a) desocupació estacional.
b) Desocupació estructural.
c) Desocupació Friccional.
d) Desocupació Cíclica.
Pàg 166 Ex 16
- Classifica les següents persones, d'acord amb allò que has estudiat sobre els tipus de població, segons la funció en el procés productiu:
a) població activa.
b) població ocupada.
c) Població ocupada.
d) Població desocupada.
e) Població Inactiva.
f) Població ocupada.
g) Població inactiva.
Pàg 167 Ex 17
-A partir de les següents dades d'Econolàndia, corresponents al quart trimestre de 2017 (en milers de persones):
Pàg 167 Ex 17
-A partir de les següents dades d'Econolàndia, corresponents al quart trimestre de 2017 (en milers de persones):
a) Calcula i interpreta la taxa d'inactivitat del conjunt de la població d'Econolàndia.
b) Calcula la taxa d'atur femenina: 20%
c)Calcula i interpreta la taxa d'ocupació total: 60%
d) Calcula la variació percentual de la població activa d'Econolàndia respecte del tercer trimestre de 2016, sabent que la població activa en aquest trimestre va ser de 48.000 persones ((48.000-35.000): 35.000)·100= 37,14%.
Pàg 167 Ex 18
- Indica dins de quina mesura de política d'ocupació classificaries les següents accions i , si s'escau, explica si són polítiques actives o passives:
a) Augment de l'edat d'educació obligatòria fins als 18 anys. Activa
b) Cursets de formació per als desocupats. Passiva
c) Establiment de l'edat de jubilació obligatòria a 70 anys. Activa
d) Reduir a la meitat el cost d'acomiadament. Activa
e) Una subvenció per creació d'empresa de 5.000€. Activa
f) Un ajut extraordinari per a tots aquells que tinguin família nombrosa i no hagin treballat el mínim per tenir dret a una prestació. Passiva
g) Una oferta d'ocupació de 10 places a la Policia Local. Activah) La prestació de desocupació. Passiva
UNITAT 10
Pàg 182 Ex 1
- Quina és el principal error del mercat? Per què?
La inestabilitat dels cicles econòmics, perquè afecta a l'ocupació i les característiques del lloc de treball, producció i preus.
Pàg 182 Ex 3
-Quin sentit tenen els programes d'obres públiques en temps de crisi?
Incrementa els nivells de producció, i ocupació, dota el país de millors infraestructures.
Pàg 182 Ex 4
- Quan el govern decideix augmentar la despesa pública o baixar impostos:
a) Mes renda variable, més consum i inversió, augmenta la producció, l'ocupació i els preus.
b) Que l'Estat es quedi sense diners.
c) Política fiscal expansiva.
Pàg 182 Ex 6
- En temps de ciris, la majoria dels governs solen augmentar els impostos. Quina raó hi ha) Perquè adopten aquesta mesura?
Per garantir poder realitzar certes activitats: pensions, seguretat social...
Pàg 182 Ex 4
- Quan el govern decideix augmentar la despesa pública o baixar impostos:
a) Mes renda variable, més consum i inversió, augmenta la producció, l'ocupació i els preus.
b) Que l'Estat es quedi sense diners.
c) Política fiscal expansiva.
Pàg 182 Ex 6
- En temps de ciris, la majoria dels governs solen augmentar els impostos. Quina raó hi ha) Perquè adopten aquesta mesura?
Per garantir poder realitzar certes activitats: pensions, seguretat social...
Pàg 182 Ex 17
-Digues el tipus de política macroeconòmica de les mesures adoptades pel govern:
a) Fixació preu màxim llet. Monetària
b) Restricció de la importació de productes agrícoles. Exterior.
c) Increment de la despesa en educació: Fiscal
d)Actualització el SMI: Monetària
e) Apujar els impostos: Monetària
f) Reducció quantitat de diners en circulació: Monetària
g) Creació nou impost: Monetària.
-Digues el tipus de política macroeconòmica de les mesures adoptades pel govern:
a) Fixació preu màxim llet. Monetària
b) Restricció de la importació de productes agrícoles. Exterior.
c) Increment de la despesa en educació: Fiscal
d)Actualització el SMI: Monetària
e) Apujar els impostos: Monetària
f) Reducció quantitat de diners en circulació: Monetària
g) Creació nou impost: Monetària.
Pàg 182 Ex 18
- A quin instrument de política fiscal discrecional corresponen les següents mesures adoptades pel govern:
a) Construcció d'un col·legi. Programa obres públiques
b)Pujada IRPF. Variació impostos
c)Pagament subsidi atur. Programes de transferències
d)Beques d'estudi: Programes de transferències
e)Cursets formació treballadors. Plans d'ocupació i formació
f)Baixada de l'Impost de Societats a les pimes. Variació impostos
g)Augment pensions de jubilació. Programes de transferències
a) Construcció d'un col·legi. Programa obres públiques
b)Pujada IRPF. Variació impostos
c)Pagament subsidi atur. Programes de transferències
d)Beques d'estudi: Programes de transferències
e)Cursets formació treballadors. Plans d'ocupació i formació
f)Baixada de l'Impost de Societats a les pimes. Variació impostos
g)Augment pensions de jubilació. Programes de transferències
Comentarios
Publicar un comentario